“Seqüència I” per a flabiol i electroacústica

La flabiolaire Bàrbara Ardanuy es va posar en contacte amb mi per tal de demanar-me que escrigués una obra per al seu projecte final de carrera a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMuC). Partint d’una llibertat total que em confiava la Bàrbara, vaig decidir iniciar una sèrie d’obres mixtes escrites per a instrument de cobla i electroacústica.

“Seqüència I“, primera d’aquesta serie d’obres inspirades en la idea de les famoses Sequenza de Luciano Berio, és una exploració de com tractar el flabiol com a un instrument dintre de la música contemporània defugint d’encasellar-lo en l’ús tradicional.

Com a compositor vaig voler treure’m de sobre tots els típics tòpics que envolten els instruments tradicionals i buscar un tipus d’obra que defugís completament del món de la cobla al que està fortament associat l’instrument. Per aquest motiu, la meva primera idea era fer una recerca de totes les possibilitats sonores que es poden aconseguir amb un flabiol i seguidament anotar-les a mode de catàleg. D’aquí mateix en vaig treure l’idea final de crear una obra que transformés el so del flabiol des d’aquells sons menys propers a l’ús habitual de l’instrument (so d’aire, multifònics, cantar i tocar al mateix temps, wistle tones…) fins als sons i tècniques més coneguts (vibratos, diferent tipus d’articulacions…).

Flabiol i electroacústica

El fet d’utilitzar electroacústica per a aquesta serie d’obres em permetia poder jugar amb els “sorolls” que es puguin produir amb els instruments acústics. La idea principal va ser la de crear un diàleg entre l’instrument acústic, en aquest cas el flabiol, i un instrument virtual enregistrat a partir de l’original. Fusionats en una sola tipologia de so, el discurs comença fluid a partir de sons d’aire i wistle tones contraposats al so de rebots al tamborí. Progressivament el flabiol va desmarcant el seu so de la part electroacústica per esdevenir una part més solista.

Aquesta obra té una estructura continua on els dos mons, el de l’instrument acústica i el de l’instrument virtual/electroacústica, es van fusionant i separant constantment. Des del principi en què flabiol i cinta són un mateix element fins a moments en què el flabiol, després de tenir un fragment gairebé solista ,retorna el protagonisme a noves parts de cinta sola.

Escoltar

A continuació podeu escoltar la primera interpretació de l’obra durant el concert de 29 d’Abril de 2010.